Albertus (Albert Puig) va cursar els seus primers estudis de piano clàssic i llenguatge musical als vuit anys, a l'escola de música del Liceu (Conservatori-*Liceu) de Mataró, província de Barcelona. Anys després, ja amb acne, i no havent aconseguit enamorar-se de la música clàssica (fet que sí passaria anys més tard) es va formar amb pianistes particulars que li van transmetre els seus mètodes i passions entre el clàssic, el modern i l'apassionant món de la música minimalista i la banda sonora.

Va continuar la seva formació amb professors d'harmonia moderna, cadascun amb els seus estils, virtuts i rareses dels quals encara conserva les seves primeres composicions que de jove (ja sense acne i amb carnet de cotxe) començaven a sorgir del seu caòtic cervell i que gràcies a aquestes classes va començar a ordenar.

Amb una nova visió de la música va desenvolupar i va perfeccionar la tècnica pianística amb Michael Grossman, un rigorós i virtuós pianista de Jazz. Ja amb els dits hipermusculats va decidir sentir més el ritme estudiant percussió i bateria amb Miquel Franco, un prodigi de les congues. Poc després (ja amb cotxe) va decidir tornar a formar-me en escola i fer carrera en el Taller de Músics de Barcelona estudiant amb el mestre de piano Alejandro di Constanzo, qui li ensenyaria que la qualitat és més important que la quantitat i a interpretar amb elegància i bon gust. També en el Taller de Músics i de la mà del gran Santi Galán va aprendre a comprendre el funcionament de la música i a crear-la estudiant harmonia moderna.

Altres escoles van anar ensenyant-li a desfer i fer l'après en estudis d'enregistrament i damunt de l'escenari amb diversos grups i formacions: Il putto musicante, Rosa negra, Israel Muñoz cantautor, petites formacions com 2dJazz, o component per a bandes sonores com a Crónica Roja de Federico Aroca. Actualment escriu guions i compon obres per a teatre musical.

Tot ha servit per a realitzar "Buscando a Nobody", un treball fet amb passió i esforç